La maçoneria a les Terres de l'Ebre fins l'any 1940




La primera lògia maçònica establerta a España va ser fundada a Madrid, el 15 de febrer de 1728, pel Duc de Wharton. Aquesta lògia fou integrada exclusivament per anglesos que estaven de pas per España, però la maçoneria no va poder tenir continuïtat per la prohibició que patí l’any 1738, per part de l’Inquisidor General i del posterior edicte de Ferran VI que la condemnava. 

Va ser amb l’arribada de les tropes franceses i els contingents italians integrats a l’exercit napoleònic que entre els anys 1809 i 1813 començà a desenvolupar-se la maçoneria a Catalunya. Arran de la Restauració Absolutista (1814-1833), la maçoneria tornaria a ser prohibida i els maçons perseguits. Aquesta prohibició es mantingué durant el regnat d’Isabel II ( 1833-1868) però la llavor ja era sembrada i la francmaçoneria sobrevisqué a la clandestinitat i amb l’ajut exterior de la maçoneria francesa i sobretot portuguesa, a Lisboa l’any 1839 es va constituir un Gran Orient Nacional d’Espanya. 

Amb el Sexenni Revolucionari (1868-1874) la francmaçoneria va viure la seva màxima expansió i el general reusenc Joan Prim fou un dels maçons més destacats d’aquesta època i el primer dels 10 caps de govern maçons que ha tingut Espanya. A finals del segle XIX, només a Barcelona coexistien més de 40 tallers maçònics. Aquest important nombre de lògies es va veure reduït dràsticament quan la maçoneria fou acusada d’haver tramat el complot responsable de les pèrdues de Filipines i Cuba.

Malgrat que amb la dictadura de Primo de Rivera les autoritats de Barcelona van ordenar el tancament de totes les lògies, la maçoneria va continuar activa i creixent, adquirint un important protagonisme polític durant la Segona República. A les Corts Constituents del 1931 hi havia 183 maçons, entre els quals el president Niceto Alcalà Zamora i 6 ministres. A Catalunya dos dels presidents de la Generalitat, Lluís Companys i Josep Irla, i i catorze consellers del govern autònom foren maçons.

Amb l’alçament militar de l’any 1936 la maçoneria va tornar a ser perseguida i prohibida. L’any 1940, Franco va decretar la “llei per la repressió de la maçoneria i el comunisme” creant el tribunal especial del mateix nom. Molts maçons foren executats i d’altres es van veure abocats a l’exili. 

Maçons a les Terres de l'Ebre

A les Terres de l’Ebre la lògia més antiga que es coneix portava el nom de La Razón, fou fundada l’any 1870 a Tortosa i pertenyia al Grande Oriente Nacional de España. A la mateixa ciutat l’any 1886 també apareix citada la lògia Fortuna de La Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, però no s’ha trobat documentació que acrediti la seva existència.


L’any 1935 es documenta un grup de maçons tortosins adscrits a la lògia Humanitat de Barcelona, alguns dels quals van sol·licitar la creació d’un triangle maçonic a la seva ciutat. Entre el maçons tortosins apareixen els noms de Joan Benet Piñana, cunyat de Marcel·lí Domingo i primer alcalde republicà de Tortosa l’any 1931; Josep Berenguer Cros, advocat i principal líder marcel·linista de les Terres de l’Ebre abans de la dictadura de Primo de Rivera, fou alcalde de Tortosa entre gener de 1934 i agost de 1936, però fou empresonat a Madrid del 31 d'octubre de 1934 al 9 de gener de 1935 acusat de permetre l'entrada clandestina d'armes per a donar suport als Fets d’Octubre de 1934; Sebastià Campos Terre, fill de Tarragona, afincat a Tortosa que exercí de mestre a Flix; Doménec Piñana Homedes, regidor de la Unió Republicana de Tortosa; Joan Baiges Cid (Salmerón), pintor i, entre altres, Francesc Murall Ravanals, vicesecretari del patronat del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa.

També foren maçons Manel Bes i Hédiger, fill de Gandesa, alcalde de Tortosa i diputat al Congrés entre 1871 i 1872; Ramón Chíes y Gómez de Riofranco (Medina de Pomar, 1846 – Madrid, 1893), dirigent històric del Partit Republicà Democràtic Federal, que era descendent de Móra d'Ebre i que va participar en diferents conteses electorals pel districte de Gandesa. Marcel·li Domingo i Sanjuan, fill de Tarragona, regidor de Tortosa, Diputat a Corts i ministre de la Segona República; Martí Rouret i Callol, fill de l’Escala i mestre de Móra d’Ebre que fou diputat al Parlament de Catalunya i conseller de Sanitat i Assistència de la Generalitat de Catalunya.



Assessorament històric:

Josep Sánchez Cervelló (URV)


Bibliografia:

Gran Lògia de Catalunya. Josep Sánchez Cervelló i Quim Vendrell Moreno. Arola Editors. 
La maçoneria a Catalunya (1868-1947). Pere Sánchez Ferré. Clavell Cultura.