Maçons catalans


Personatges influents de la societat catalana que han estat membres de societats maçòniques


Jaume Aiguader Miró (1882-1943)
Polític, alcalde de Barcelona, diputat a les Corts i un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)
Polític republicà federalista, fundador del ‘Diari Català’ i de “’La Campana de Gràcia’, impulsor i president del I Congrés Catalanista, redactor del Memorial de Greuges, fundador i president del Centre Català.

Pau Alsina (1830-1897)
Polític republicà federalista. Diputat i senador, va treballar per la introducció d’una legislació del treball progressista.

Josep Andreu i Abelló (1906-1993)
Advocat i polític republicà i socialista, diputat, va participar en l’elaboració del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1932 i també en el de 1979. President del Tribunal de Cassació de Catalunya, cofundador de l’Assemblea de Catalunya.

Rossend Arús i Arderiu (1844-1891)
Empresari, periodista, filantrop, promotor de l’ensenyament laic i gran impulsor del moviment lliurepensador. Fundador de la maçoneria catalana. Va deixar en llegat la Biblioteca Pública Arús i les escoles i ajuntaments de Das, a la Cerdanya, i de l’Hospitalet de Llobregat.

Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901)
Polític liberal i progressista, historiador, poeta, dramaturg i periodista, figura central de la Renaixença i principal impulsor de la restauració dels Jocs Florals. Va fundar la Biblioteca-Museu Balaguer a Vilanova i la Geltrú.

Joan Casanovas i Maristany (1890-1942)
Advocat sindicalista i polític republicà independentista. President del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.

Agustí Centelles i Ossó (1909-1985)

Fotògraf. El seu arxiu professional és una de les principals fonts documentals de la Guerra Civil Espanyola.

Josep Anselm Clavé (1824-1874)
Polític republicà federalista, poeta i músic. Fundador dels Cors d’en Clavé. President de la Diputació de Barcelona i diputat.

Lluís Companys i Jover (1882-1940)
Advocat sindicalista, polític republicà, president del Parlament de Catalunya, ministre de Marina de la República Espanyola, president de la Generalitat de Catalunya.

Marià Cubí i Soler (1801-1875)
Científic, metge de projecció internacional. Impulsor de la frenologia, del magnetisme animal i de la fisiognomia.

Frederic Escofet i Alsina (1898-1987)
Militar, comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Va dirigir la defensa contra l’exèrcit franquista.

Jaume Ferran i Clua (1851-1929)
Metge i bacteriòleg. Descobridor de la vacuna contra el còlera.

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)
Pedagog, polític i pensador republicà i anarquista, impulsor de l’ensenyament laic. Fundador de l’Escola Moderna.

Josep Irla i Bosch (1876-1958)
Polític republicà federalista, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, president del Parlament de Catalunya, president de la Generalitat a l’exili.

Pere Mata i Fontanet (1811-1877)
Metge, polític liberal, novel·lista, poeta i lingüista, alcalde de Reus, diputat, precursor de la psiquiatria, catedràtic de medicina legal i toxicologia, president de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885)
Enginyer, intel·lectual, polític i inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió.

Andreu Nin i Pérez (1892-1937)
Pedagog, dirigent sindicalista i polític marxista, secretari general de la Internacional Sindical Roja a Moscou, conseller de Justícia i Dret de la Generalitat. Autor de magnífiques traduccions al català de clàssics russos.

Francesc Pi i Margall (1824-1901)

Polític republicà federalista, diputat, ministre de Governació i president de la República espanyola.

Joan Prim i Prats (1814-1870)
Militar, mariscal de camp, va encapçalar la Revolució de 1868 i va proclamar la monarquia constitucional a Espanya.

Francesc Rius i Taulet (1833-1890)
Advocat i polític, alcalde de Barcelona i principal impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se’n van derivar.

Emili Vendrell i Ibars (1893-1962)
Tenor, va dur a terme una molt popular tasca de divulgació de la cançó tradicional catalana.

Josep Xifré i Casas (1777-1856)
Comerciant i financer a Amèrica i Europa, filantrop i mecenes, president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, de la Junta de Beneficència Pública, creador del cos de bombers de la ciutat de Barcelona i patrocinador de l’hospital d’Arenys de Mar.

Les catalanes més influents que han format part de lògies maçòniques


Aurora Bertrana i Salazar (1892- 1974)
Escriptora, autora de narracions que reflecteixen el seus viatges per tot el món, fundadora i directora de la ‘Novel·la Femenina’.

Clotilde Cerdà i Bosch (1852-1926)
Arpista. Filla d’Ildefons Cerdà, va estudiar a Barcelona, París i Viena, on va debutar l’any 1873. Va fer una brillantíssima carrera de concertista com a arpista a Europa. Va fundar l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis el 1885, que es va dedicar a la formació de dones.

Teresa Claramunt i Creus (1862-1932)
Dirigent anarcosindicalista. Va fundar amb les maçones Àngels López i Amalia Domingo el 1889 la Sociedad Autónoma de Mujeres, que es va transformar en la Sociedad Progresiva Femenina a partir de 1898.

Amalia Domingo i Soler (1835-1909)

Espiritista, directora de la revista ‘La Luz del Porvenir’. Va Impulsar la Sociedad Autónoma de Mujeres juntament amb Teresa Claramunt i Ángels López.

Àngels López de Ayala (1858-1926)
Republicana, lliurepensadora. Va fundar els setmanaris ‘El Progreso’, ‘El Gladiador’ i ‘El Libertador’. Va impulsar la Sociedad Autónoma de Mujeres juntament amb Teresa Claramunt i Amalia Domingo.


Font: Revista Sàpiens núm. 156